Ja fa més de 100 anys de l’estrena de la Consagració a París —amb crits, batusses i aplaudiments desfermats— i l’obra no ha perdut ni un gram de la seva modernitat: el ritme, el color, la força i l’energia de la música de Stravinski segueixen plenament vigents en la que és, de llarg, l’obra més interpretada de l’autor i la més estimada pel públic. Continuar llegint
Aquell mes de maig de 1913 el coreògraf Vatslav Nijisky anava de bòlit ja que havia d’estrenar dues obres ben diferents: a finals de mes La Consagració, però 15 dies abans, el ballet Jeux de Debussy sobre un trio amorós que juga al bosc, amb una música plena de gràcia i sensualitat. La proposta, com era previsible, va escandalitzar el públic parisenc que va viure un mes de maig musicalment intens. L’aclamat director nord-americà Kent Nagano —director de l’Orquestra de Montreal i de l’Òpera d’Hamburg— completa el programa amb el colorista i exòtic Concert egipci de Saint-Saëns, l’últim dels cinc concerts per a piano que va compondre, amb el prestigiós Jean-Yves Thibaudet com a solista.
